També ho hem vist, també ens fa mal quan passem pel costat.
Sovint pensem... no va amb mi...
Però amb qui va això? Qui pot canviar-ho?
Què puc fer jo... alumne, amb 15 anys...
Pensar-hi és actuar?Sovint pensem... no va amb mi...
Però amb qui va això? Qui pot canviar-ho?
Què puc fer jo... alumne, amb 15 anys...
Sempre que veig persones que no tenen casa, ni feina que tenen una família que cuidar majoritàriament pel carrer em fa mal veure'ls . Perquè no tots són tan afortunats com nosaltres. Però jo que puc fer? No ho sé. Podia oferir-los els pocs diners que tinc o donar-los alguna cosa de menjar, d'abric... Encara que potser no els canvii la vida, potser els millori, almenys la meva consciència quedarà en pau pensant que almenys he intentat ajudar-los en comptes de quedar-me en braços encreuats.
ResponderEliminarRuoyi Li
3rB
Quan veig persones sense sostre pel carrer penso que tenim molta sort de ser qui som. De vegades ens queixem perquè ens falta roba, molts cops deixem menjar al plat, o llums oberts... Quan hi ha gent que no té sostre. Alguna vegada he donat 1 euro o quelcom que els pugui ajudar, però jo crec que amb 1 euro no els hi canviarà la vida. Si no hi hagués tanta diferencia amb els sous d'algunes persones (futbolistes, polítics,..) aquesta gent sense sostre tindrien una casa amb menjar i aigua.
ResponderEliminarJúlia Roselló Cano
3r B
Jo crec que per una part nosaltres poder actuar i fer algo com penesari o ajudar doanant algo de diners però al final això no es suficien . No perque no es tracta de que alguna gent els i dongui diners perque es puguin comprar algo sino a de anar més enllà pero cla nosaltres tampoc podem donarlis completament sols una llar . Es cosa de treball en equip però com el equip principal es el govern ja que són els que mouen els diners i això nosaltres tampoc podem fer molta cosa però si els de adalt veuen que cada noi o noia de 15 anys sinteresa per això potser faran alguna cosa al respecta! i això faria que tot canvies una mica.
ResponderEliminarJo personalment sempre nose intetno no posar aquella tipica cara de fastic o aixi , perque penso que podria ser jo qui estigues allà són coses de l'etzar que un mateix no es responsable i per això ells no o són . Trobo que es un tema molt interesant.
Rosa Molina Purti
3r ESO B
Fa molta pena quan veus a una persona que no te un sostre, i tambe fa pena saver que no s'hi pot fer tant per ajudar com voldries, pero malauradament, no hi puc fer molt,i jo tampoc els hi puc donar molt, pero es millor donar poc,un euro, cinquanta centims, deu centims... que no donar re, i aixi, a poc a poc, potser es pot anar ajudant a qui ho necessita, sempre sera millor que passar de llarg.
ResponderEliminarDenise Cizer Alfaro
3r ESO B
Quan veig a gent que no té carrer, que no té abric a l'hivern me'n penedeixo de queixar-me quan no m'agrada el menjar i tirar-lo, me'n penedeixo de queixar-me per pensar que no tinc suficient roba... Em fa mal veure la desigualtat que hi ha en el món, perquè n'hi ha molta. Però només sóc una noia de 14 anys, què podria fer jo per canviar-ho? De vegades em qüestiono això, però mai arribo a cap solució. Potser pensar-hi, i tenir present que hi ha gent que està en aquestes condicions és bo, perquè així te n'adones de com està la societat i la de problemes seriosos que hi ha. En canvi, hi ha molta gent que això no ho pensa, que només pensa en ells mateixos i això també és un problema. Però només pensar-hi no és suficient, això és el que penso.
ResponderEliminarBlanca Rodríguez Barber 3rA
Quan veig gent pel carrer em dona molta pena i em poso trist, i em donc compte de que tinc moltíssima sort.
ResponderEliminarNo entenc com pot haver-hi gent competint pel record de diners que té mentre que hi ha gent que s'està morint de fam i ho passa molt malament.
A aquestes persones els hi hauria de donar vergonya i haurien de compartir els diner amb els altres.
A sobre, els pobres són més generosos que nosaltres, ja que quan troben menjar, en comptes de disscutir-se i barallar-se per aconseguir el menjar, el reparteixen entre ells.
Jo crec que si fessin una menifestació reivindicant el dret a l'habitatge, a la roba , al menjar, potser els rics es donarien compte del que estan fent, i ho corretgirien.
Miquel Marqués Kiderle
3rB