Intenteu trobar informació sobre la història d'ETA, què recorden els vostres pares? Converses... atentats, quina opinió en tenen dels anys que han passats de negociacions i converses.
Durant temps països com França o Veneçuela acolliren als terroristes que estaven buscats.. Com és possible?
La Pelota Vasca ... en aquest film parlen molts dels que han lluitat per la pau, ara no és la vostra opinió la que heu de posar sinó la dels vostres pares, avis o tiets.
Durant temps països com França o Veneçuela acolliren als terroristes que estaven buscats.. Com és possible?
La Pelota Vasca ... en aquest film parlen molts dels que han lluitat per la pau, ara no és la vostra opinió la que heu de posar sinó la dels vostres pares, avis o tiets.
Hola Mar! Sóc la Júlia de 3r ESO B.
ResponderEliminarEls meus pares se'n recorden de quan ETA va posar aquella bomba al hipercor. Hi van haver moltes morts, jo no m'en recordo de cap. Però em sembla super bé que per fi hagin deixat les armes.
La meva mare recorda moltíssim l'atemptat d'Hipercor a la Meridiana de Barcelona. Era un divendres a la tarda i quan es va saber la noticia, la seva companya de feina tenia la seva família i els seus millors amics de compres allà. En aquella época no hi havia telèfons móbils i l'angoixa de no tenir noticies era molt forta. Al final no va passar res, només van trobar el cotxe destrossat al parquing.
ResponderEliminarTambé recorda molt el cap de setmana que van assassinar a Miguel Àngel Blanco. I la manifestació de milers de persones amb les mans pintades de blanc. I també l'assassinat d'Ernest Lluch...
Ennatu Domingo 3r ESO A
Ara us parlaté una mica de la opinió de la parella de la meva mare:
ResponderEliminarETA (Euskadi Ta Askatasuna) va néixer en els últims anys del franquisme com un moviment antifranquista. En els seus inicis va tenir un debat intern i finalment es va dividir en l'ETA militar i en l'ETA polític-militar.
En els seus primers anys la gent no va rebutjar la existència d'un grup com aquest; però en quant es van produir les amnisties, es va reinsertar els membres de l'ETA polític-militar, els “milis” van assassinar a Pertur, es va aprovar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Basc, es va convertir en una cosa ja passada de rosca.
Aquesta visió de revolucionaris, independentistes i de lluitadors antifranquistes va explicar el perquè França i Veneçuela no els va perseguir; però al final tothom va entendre que eren una banda de criminals.
Més de 800 víctimes van ser les assassinades per ETA, i ara us posaré les que més li van “xocar”:
Pertur: El líder dels polis-milis al que van assassinar per presentar l'abandó de la lluita armada i el pas a la política com a un partit més fent servir el diàleg, no les armes.
Yoyes: Una terrorista que va voler retirar-se de la lluita armada i dedicar-se a la seva filla. La van assassinar en la plaça del seu poble davant de la seva filla.
Miguel Ángel Blanco: ETA segresta a un regidor del PP d'un petit poble i fent xantatge a l'Estat obligant-li a treure als presos de la banda. Com l'Estat no va alliberar als presos el van matar.
Caserna dels guàrdies civils de Zaragoza: és el primer cop que ETA mata a nens sent conscients de que ho feien.
Hipercor: va morir molta gent, però podria haver estat molt pitjor. Va ser el primer atemptat que es va fer a Catalunya.
Ernest Lluch: era un catedràtic d'economia en la UB, conseller de sanitat del govern Espanyol, rector de la Universitat Internacional Menenedez i Pelayo. Va ser assassinat per oposar-se als ideals de la banda. Va ser l'assassinat més proper, ja que era un company seu amb el que tenia bastant de relació.
Alex Perellón 3 ESO B
els meus pares recorden molts dels atemptats i assassinats comesos per ETA però el que els va impactar més va ser el de l'hipercor de Barcelona.
ResponderEliminarEstà clar que els mètodes que feia servir ETA per defensar els seus ideals són repulsius i menyspreables. El diàleg i les negociacions sempre han de ser les claus per resoldre qualsevol conflicte.
ETA ha comès molts assassinats i ha matat a gent innocent i ha sigut l'esforç de tots, de sortir al carrer a reclamar la pau i que comencessin a fer servir el diàleg per als seus idals, que segur que arribarien més lluny.
és feina de tots oposar-nos a totes aquestes injustícies, però seguint els nostres arguments, i no els que donen alguns polítics que fan servir la banda terrorista com a estratègia política.
En aquests conflictes, al final s'acaba dient el que a alguns els interessa. Mai s'ha parlat d'aquells amics de Franco que cada cop que veien un etarra el condemnaven a mort, i que ara encara estan a la política actual considerant-se grans democràtics. Tots aquests són tan terroristes com qualsevol membre d'ETA.
En tot cas, és una gran notícia la desfeta d'ETA, tant per al País Basc, que ara pot rependre la seva lluita de manera civilitzada i sense violència com per la resta de l'estat.
Sara Soria 3r B
la meva mara recorda l'atemptat de l'hipercor de la Meridiana, l'atemptat de la caserna de la guàrdia civil de Vic, l'atemptat de la T4 de Madrid i l'assassinat del militant socialista.
ResponderEliminarels meus pares creuen que esta molt bé tenir ideals i defensar-los, però el que és imperdonable, és que per fer-ho es sacrifiqui la vida de gent innocent, i pensen que s'hauria d'haver aconseguit que deixessin les armes fa molt de tems.
Marc Soler 3r ESO B
els meus pares recorden l'atemptat de Carrero Blanco de Madrid l'any 1973. També l'atemptat de l'Hipercor a Barcelona, el de la Caserna de la guardia civil a Vic, l'assasinat de Ernest Lluch i de Miguel Angel Blanco. intent d'assasinat del perodista Luis del Olmo.
ResponderEliminarEls meus pares creuen que per defensar les seves ideas polítiques no cal arribar a matar gent. Es pot intentar arribar a un acord d'una altre manera.
Marta Batista 3r B
La meva mare recorda un atemptat que va passar fa anys . Un membre d'ETA,a ben entrada de la matinada, va col·locar una bomba en un supermercat , pensant que no hi vindria ningú. Però es va equivocar, just en aquell moment va venir una família i ell que només volia donar un avís al govern no volia que ningú en sortís ferit d'aquell atemptat va córrer a desactivar la bomba. Però no va poder arribar-hi a temps i desgraciadament tant la família com el membre d'ETA van morir.
ResponderEliminarAixò és l'únic que sap la meva mare i li ho va explicar la meva germana. Ella no està massa informada sobre aquests assumptes ja que ella quasi mai mira les noticies en castellà ni en català. Ella només sap que d'ETA és un grup de terrorista. No està d'acord amb la seva manera d'actuar (utilitzant la violència) i s'alegra que per fi hagin deixat les armes. En el fons són bones persones que havien triat un camí equivocat.
Ruoyi Li 3r ESO B
La meva mare recorda l'atemptat al centre comercial Hipercor. Va ser un divendres per la tarda. Pel matí havia fet un examen molt difícil de química, que era l’últim del curs i era indispensable aprovar-lo per aprovar aquella assignatura. Per la tarda, després de dinar, va arribar el seu pare (el meu avi) de treballar i, com molts divendres per la tarda, van anar tota la família a la torreta que tenien d'estiueig. Recorda que les vies de sortida de la ciutat estaven col•lapsades (a més de l’operació sortida), plenes de controls policials, tenien el seu gosset dins el cotxe, la radio posada, etc...
ResponderEliminarHa la radio es deien notícies que es contradeien en els diferents canals.
No va ser fins arribar a la torreta, de nit, quan van veure les notícies i es van assabentar de que l'organització terrorista d'ETA havia comés aquell atemptat en un centre comercial tan gran com aquell. Per ells va ser xocant aquest fet, ja que no es pot entendre que s’hagi de posar una bomba a dins d’un centre ple de gent innocent.
També recorda que, anys més tard, va conèixer a una perruquera molt simpàtica. Doncs resulta que havia enviat al seu marit i als seus dos fills ha comprar i van morir en aquella terrible tragèdia on, com ells, van morir prop d’una vintena de persones.
Finalment, recorda la notícia de la mort del economista i polític català, Ernest Lluch, que lluitava per aconseguir el diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans i la pau al País Basc, que va ser assassinat al seu garatge.
Ricard Ellis, 3r d’ESO A
El meu pare m’ha explicat que ETA, va començar a matar als anys 60, a la primera persona que va matar va ser a un policia.
ResponderEliminarEll se’n recorda de la majoria dels atemptats, però els que van ser més propers i més importants van ser: el de l’Hipercor de l’avinguda Meridiana, amb un cotxe bomba. Un dels que més li va afectar va ser l’assassinat d’ Ernest Lluc, perquè el coneixia i unes setmanes abans havia anat a dinar amb ell. I quan van matar a un vicepresident del govern Luis Carrero Blanco al final de la dictadura de Franco.
Diu que creu que ara si que deixaran les armes perquè tots els grups polítics que apollen a ETA estan d’acord amb que ja no és necessari que continuïn matant. Per lo tant considera que es una bona noticia. I diu que la seva manera d'aconseguir defensar les seves idees no hauria de ser matant, sinó dialogant.
Olivia González 3r d'ESO B
El meu avi recorda quan el 19 de juny del 1987, ETA va posar una bomba en el Hipercor de l’avinguda Meridiana, que va causar uns 20 morts, creu recordar ell. La dona del seu germà i el seu germà vivíen al costat llavors va tenir angoixa de que els hi hagués passat algo, però finalment no van rebre cap mal. Al meu avi li va sentar malament perquè els que van sortir perjudicats va ser el mateix poble i no gent que s’ho meresqués.
ResponderEliminarTambé recorda l'atemptat a Lluis Carrero Blanco, un almirant i president de Madrid, en l’any 1973. Al meu avi no li va importar la seva mort perquè era un aliat d’un dictador.
La opinió del meu avi sobre ETA diu que és una banda terrorista que lluita contra el poble i en el seu mateix país, no els hi importa si hi ha algun conegut o familiar en el lloc on fan l’atemptat.
Laura García Félix. 3r d'ESO B.
La meva mare recorda sobretot els atemptats de Vic i el de Barcelona el del Hipercor , ja que van ser atemptats indiscriminats on van morir civils al cas de Barcelona i molts nens a la Caserna de la guàrdia civil de Vic.
ResponderEliminarTambé recorda quan l’any següent de l’atemptat de Barcelona va anar de vacances a Sant Sebastian(país Basc) va parlar amb uns joves bascos , i la majoria defensava i justificava la manera d'actuar D'ETA això si dient que lo de Barcelona havia sigut un error.
Jo personalment trobo molt bé que hagin deixat la lluita armada i que continuïn defensant la independència del país Basc , però d’una manera democràtic a traves d’un partit polític i trobo que com ho feien abans i sobretot als darrers anys va ser una anada d’olla impressionant .
Laia Cayuela Ollé 3r ESO B
Han sigut molts anys de violència,barbarie i de moltes perdues de gent inocent.
ResponderEliminarNo fa falta comentar tots els atemptats ,al que està clar és que tots en tenim ideals i matan no es soluciona mai res. Potser alguns dels que han mort no eran inocents del tot però matar no es la manera de dir que jo no penso al mateix que tú.
Hi han dues paraules molt boniques , el diàleg i la tolerància, amb això no faria falta cap arma.
De totes formes dintre de tots els problemes que està vivint aquest país és la millor notícia que ens podien donar.
Carla Peña Vergara 3r ESO B
Els meus pares recorden, igual que casi tothom, l'atemtat a l'Hipercor de Barcelona. Ells opinen, igual que jo, que ja era hora de que deixessin les armes, però JO no n'estic segura de que les deixin completament..!
ResponderEliminarJoana Serrat 3r ESO B
Com tothom els meus pares recorden el mateix, l'atemptat de l'Hipercor. El recorden amb molta pena. Ells opinen que està molt bé que deixin les armes però pensen com la Joana, no estan segurs de que les deixin del tot. Jo crec que sí les deixen, perquè per alguna cosa avisen. Troben que és una de les millors notícies que hi ha hagut mai.
ResponderEliminarBlanca Rodríguez Barber 3r ESO A
La meva mare recorda l'atemptat que van intentar matar a Franco fent del cotxe on tenia que anar un cotxe bomba, es van equivocar de cotxe. Pensem igual, que està bé que vulguin independitzar-se però no d'aquesta manera.
ResponderEliminar*Ricard Pérez Mafé 3r ESO A
ResponderEliminarJo recordo amb particular tristesa el cas d'Ernest Lluch. Mireu el que diuen d'ell els seus alumnes:
ResponderEliminarSus alumnos de la Universidad le han agradecido sobre todo que "les enseñara a pensar", porque Lluch no era simplemente un catedrático que se limitase a dar sus clases, Lluch era un auténtico maestro en el arte de enseñar todo lo bueno que tiene la cultura, pero siempre desde la perspectiva más humanista. Lluch era, simplemente, un hombre bueno.
Els meus pares recorden, sobretot, l'atemptat de l'hipercor. Cerc que era hora de que deixessin les armes. Ara que no hi ha violència, a veure si el govern sap trobar sortida a les demandes basques.
ResponderEliminarFerran Fernàndez 3 Eso B
El meu pare també recorda molt l'atemptat de l'hipercor, ja que va ser el més gran que ha fet mai ETA, a mi em diuen que despés de l'atemptat, hi van haveri uns dies de pànic a tot barcelona perquè la gent pensava que hi podria haver un nou atemptat en qualsevol moment. Estic molt content que Eta hagi deixat les armes perquè jo crec que aquest no era la manera de defensar al poble basc. Hi ara que ho han deixat, poden lluitar pels seus drets de manera civilitzada i legal.
ResponderEliminarPau Mora 3r ESO B
La meva mare m'ha parlat de l'assessinat de Miguel Angel Blanco, que va ser segrestat per ETA, i a canvi de la seva lliberació demanaven l'apropament dels presos d'ETA a Euskadi. Dos dies despres, tot i les multiples manifestacions en tot el pais, el van assessinar.
ResponderEliminarPer sort ara, coses aixi, ja no es repetiran. Que ETA deixi d'atemptar és una gran noticia.
MARC CARROCCIO
3r A
Li he preguntat a la meva mare si recordava l'atemptat de l'hipercor a Barcelona, però m'ha dit que no s'en havia ni enterat d'aquest esdeveniment, però si s'enrecorda d'altres. Ella pensa que amb la violència, que feien servir, no es pot solucionar res i que l'única manera de treballar la pau és amb la conversació, amb la comprensió mútua, amb l'intent de posar-se a la pell de l'altre i entendre els seus motius, i arribar a un compromís conjuntament i a una mateixa voluntat de pau.
ResponderEliminar* Estel Wissing
ResponderEliminar3r A
Els meu pare recorda l'época com molt trista, amb morts i ferits, segrestos i desapareguts, denúncies de tortures, bombes, exaltats de tot tipus... Un període gris per aprendre que la violència no es justificable.
ResponderEliminarNo cal posar un cas en concret perquè hi han haver molts
Miquel Marqués 3r ESO B
La meva mare i el meu pare s'enrecorden de quan van matar a Miguel Ángel Blanco disparant-li un tret a la nuca, jo també li he preguntat a la meva mare si s'enrecordava de l'atemptat de l'hipercor i em va dir que si s'enrecordava però que no ho sabia molt bé, i també els meus pares s'enrecorden de l'atempatat que va fer ETA en una aeroport, peò no s'enrecorden de quin aeroport va ser.
ResponderEliminarDani Sliwa 3r B