HIKIKOMORI
Los Hikikomori son adolescentes y adultos jóvenes que se ven abrumados por la sociedad japonesa y se sienten incapaces de cumplir los roles sociales que se esperan de ellos, reaccionando con un aislamiento social. Los hikikomori a menudo rehúsan a abandonar la casa de sus padres y puede que se encierren en una habitación durante meses o incluso años. Según algunas estimaciones, puede que haya un millón de hikikomoris en Japón (uno de cada diez hombres jóvenes). La mayoría de ellos son varones, y muchos son también hijos primogénit
Mientras que algunas personas sienten presión por parte del mundo exterior, y padecen agorafobia, un hikikomori reacciona con un completo aislamiento social para evitar toda la presión exterior. Puede que ellos, normalmente varones, se encierren en sus dormitorios o alguna otra habitación de la casa de sus padres durante periodos de tiempo prolongados, a menudo años. Normalmente no tienen ningún amigo, y en su mayoría duermen a lo largo del día, y ven la televisión o juegan al ordenador durante la noche.
El aislamiento de la sociedad normalmente comienza de forma gradual, antes de que el hikikomori cierre con llave la puerta de su habitación. A menudo se encuentran tristes, pierden sus amigos, se vuelven inseguros, tímidos y hablan menos. Frecuentamente son objeto de burla en el colegio, lo cual puede ser el detonante para su aislamiento.
Hola!
ResponderEliminarPrimer de tot, dir que havia sentit a parlar sobre aquest problema que tenen a la Xina, que tampoc se'n pot dir problema, és com una malaltia, docs aixó que n'havia sentit a parlar, però no sabia que es deia "HIKIKOMORI", ara ja ho sé.
Després. crec, que és molt fort el que els hi passa, estar tencats en una habitació i no sortir-ne ni poder-se relacionar amb la gent, els teus amics ni els teus familiars. Penso que els pares d'aquests nens/es haurien de fer algu també, no quedar-se sense fer res. Soposo que deuen fer algu però no el suficient. Però posant-nos en el seu lloc, també crec que és molt difícil en la situació que es troben, jo no sabria com reaccionar.
Aixó és tot.
Mariona Badía
3r A
pd. Mar, tinc alguns dubtes sobre la nota de l'avaluació i no sé perquè no m'ho deixa escriure-t'ho en el forum, si més no dilluns ja t'ho comentaré.
Mariona i demès... creus que és culpa de la societat on viuen?
ResponderEliminarMar
Hola:)
ResponderEliminarJo també havia sentit a parlar sobre els hikikomori ho havia vist en un documental i penso que és un problema molt fort i molt bèstia que està passant al japó. Jo crec que sí que és per culpa de la societat aquest problema perquè sinò hi haguessin tantes tecnologies probablement aquest problema no existiria. Penso que els companys de classe o els mateixos pares, els podrien ajudar i quan algun noi/a començés a experimentar algun símptome de la malaltia (perquè és una malaltia, no?) de seguida tractar-hi per que no augmentés. Crec que això desprès els hi pot afectar molt quan siguin adults ja que potser no e spoden tornar a relacionar com abans.
Mar Badal 3r A
Hola Mar!
ResponderEliminarEm sembla molt fort això dels hikikomori. Jo no n'havia sentit mai a parlar. Penso que gran part de culpa la té la societat i le gent que els envolta. Suposo que es tracta de falta d'atenció pr part de la família o falta d'amistats a qui poder explicar le scoses i amb qui poder comptar.
A causa d'això, els hikikomoris es tanquen i es creen el seu propi "mon". aleshores és quan començen els problemes i si no s'actúa ràpid es pot tornar un cas molt greu. Penso que s'ha d'ajudar a la gent que està patint això, i no entenc com persones de la meva edat poden fer el que fan.
Marina, 3r d'ESO, B
Hola Mar,
ResponderEliminarJo ja havia sentit a parlar d' aquesta malaltia en un documental.
La veritat és que es un problema molt fort, i més habitual del que sembla.
Jo crec que això no succeeix d'un dia per l' altre, es una presió psicològica que es rep desde que som petits. Començant per el rebuig d' alguns comànys a l'escola, la falta de carinyo a la família etc. Totes aquestes coses provoquen una baixa autoestima, inseguretat i tristesa a les persones, que finalment porten a una profunda depressió, i aixó els hi porta a tancar-se a una habitació per aillar-se del patiment i els porblemes que comporta la societat.
Per tant, crec que la major part de culpa la té la societat, es clar.
Ester Fridenberg Perich
3r ESO B
Mar!
ResponderEliminarJo jaestava informada sobre aquest problema ja que vaig anar a veure una obra de teatre que tractava sobre els adolescents de la xina amb aquest problema.
Em sembla un conflicte molt greu i crec que també es degut a que molts adolescents reben moltes presions socials i estan enganxats a videojocs.
La del comentari anterior sóc l'Ada Puig de 3r B.
ResponderEliminarFins dilluns
hola mar!
ResponderEliminarfeia temps que no comentava al blog. Ara que tinc la mà trencada tinc més temps per comentar i fer altres coses del moodle.
Jo no havia sentit a parlar d'aquesta gent. Crec que és culpa de la societat en gran part, pero que aquesta gent no es forta emocionalment. Tambe crec que estan afectats pels videojocs, la tele i els dibuixos manga tan raros que fan al japó. per altra banda, crec que si no s'haguessin inventat això dels hikikomoris, no n'hi hauria tants.
espero que ningú que jo conegui agafi aquesta malaltia.
Nacho Rodríguez 3rA
Maar!
ResponderEliminarJo també n'havia sentit a parlar, em sembla que d'algún programa que van fe a la tele.
Penso que en part es una situació molt dura de viure, i que ningú et pot impedir fer el que tu vols.
Tot i aixií, crec que els familairs haurien d'intentar buscar alguna mena d'ajuda, terpàpia o alguna cosa.
Per altra part crec que els Hikikomori viuen en un altra món a causa de falta d'atenció, d'amor, d'amistat, de tendresa...
A la llarga es pot convertir en una cosa greu.
Elna Busquets
3rA
Hola Mar, sóc la Julia Casanova de 3r B
ResponderEliminarA mi ma semblat bé que río guanyès perque els de madrid no su mareixen, i han gastat molts diners.